SOL. El proper diumenge dia 22 de març a les 19h, Guillem Sansó ens oferirà a s’Agrícola un recital en format “intim i acústic”. Guillem Sansó és un veterà de la música d’autor i s’ha decidit ara per presentar-se SOL i sense banda.

Amb un repertori de cançons pròpies i qualque versió, Guillem Sansó recorre un petit món de sensacions properes i sentimentals només acompanyat de guitarra. Ell sap que no és guitarrista i intenta donar la màxima interpretació vocal, acompanyada de comentaris adients, cercant un vincle emotiu amb el/la que escolta.

Son temes plens de sentiment amb lletres i harmonies molt cuidades.. El repertori és tot en CATALÀ. CANTAUTOR, autor i compositor, la trajectòria musical de Guillem Sansó està molt lligada a la cançó d’autor en català. Així i tot durant el temps de la MOVIDA MADRILEÑA va formar part de la banda MONTENEGRO (Pop Rock) que continua estant en actiu i ara han tret un CD de temes en català.

Ell es defineix com un contador de sentiments i això és el que intenta transmetre amb les seves composicions. Hi ha 3 discs seus, com a cantautor, al mercat: 1/ TRONAT – 2/ CANÇONS DE VIDA – 3/ Guillem Sansó QUASI NU. Molts altres artistes han interpretat temes seus.

Dos grans poetes, Francisca Grimalt i Andreu Matamalas, emocionaren al públic en la presentació del poemari de Grimalt Enmig dels xaragalls. Na Francisca Grimalt com a autora i n’Andreu Matamalas com a presentador, emocionaren a un públic atent que omplí la sala d’actes de l´Associació Cultural s´Agrícola. El motiu fou la presentació del darrer llibre de l´autora titulat Enmig dels xaragalls, editat per Purpurina editorial.

Escrit entre Sant Llorenç des Cardassar i Barcelona, mostra el vincle de Grimalt amb la terra, amb les dues llars i amb el paisatge, aquell que ha après a contemplar i admirar. Es tracta d´un poemari arrelat a la terra, la qual hi apareix com a origen i refugi. Els poemes neixen d´un moment concret, d´un estar en un lloc i en un estat d´ànim determinats. L’estima, l’enyorança i l’arrelament… els poemes transmeten una mirada íntima sobre el paisatge, que no apareix només com un espai físic, sinó també com un lloc de memòria i pertinença. Elements quotidians es converteixen en símbols de refugi, continuïtat i afecte.

El poeta i glosador Andreu Matamalas va presentar el llibre en forma de glosa, amb la subtilesa i riquesa lingüística que el caracteritza. Després de la seva intervenció, el públic li va dedicar un llarg aplaudiment ben merescut. Aquí teniu un fragment de la seva intervenció:

En acabar el primer tast

l’autora fa un nou inici,

tot li parla amb desfici

i ella deixa anar el llast.

Ara ho té tot a l’abast

del sedàs que són els ulls.

Ens diu: “ets tu qui esculls

quina vida vols amar”

i ens deixa destriar

un tresor entre aquests fulls.

Na Xisca llepa paraules

i les fa omnipotents,

ens escriu i fa presents

antigues i noves faules.

Na Xisca ajunta baules

que ens desperten ment i cor.

La poeta té un so

que allibera les vivències

i ens regala les essències

del nosaltres i del jo.

Diu que els espetecs l’encalcen,

però ella vola alt

i renega de l’asfalt

mentre els versos es descalcen.

Els seus mots lleials trasbalsen

i amb fúria ens commouen.

Sons poètics que promouen

viure amb el cap arrelat

com qui riu desconsolat

rere paraules que couen.

Diu que pesa la somada,

però ella ens allibera

de la llosa vertadera

que ens té l’ànima empeltada

d’il·lusió molt mal canada

i vestida de virtut.

Ella amb aquest crit eixut

ens retorna a la vida

de lectura compartida

que farà cantar a un mut.