GOB
Alertam de la nova onada desreguladora del Govern de Prohens per satisfer els interessos privats de la construcció, el sector immobiliari i el turisme sense límits
Prohens segueix la línia de José Ramón Bauzà en l’aplicació de polítiques neoliberals “sense complexes”.
gobmallorca.com 22/02/2024 - 16:02:43

Alertam de la nova onada desreguladora del Govern de Prohens per satisfer els interessos privats de la construcció, el sector immobiliari i el turisme sense límits

Prohens segueix la línia de José Ramón Bauzà en l’aplicació de polítiques neoliberals “sense complexes”.  L’àmbit normatiu d’ordenació territorial, urbanística i ambiental és el camp de batalla.

Seguint un ritme d’edificació, d’urbanització i artificialització del sòl absolutament desmesurat, el PP pretén agilitzar i accelerar, encara més, la destrucció territorial en un context de crisi climàtica, alimentària i hídrica sense precedents.

Des del GOB advertim que no ens quedarem de mans plegades davant un exercici de liberalització, desregulació, de pèrdua de drets col·lectius, de participació pública i de transparència, i de pèrdua de qualitat democràtica en un escenari d’extrema urgència des del punt de vista climàtic, ecològic i social a les Illes.

La legislatura de José Ramón Bauzà ja es va caracteritzar pel “sin complejos” que Delgado entimà a l’hora de parlar de que les llicències -com la d’un gran parc d’atraccions en sòl rústic que es plantejava al 2011 – s’havien de donar sense cap tipus de complexe ni emperò ambiental ni regulatori des del punt de vista d’una ordenació urbanística que pogués posar traves a l’especulació i la inversió immobiliària i turística al nostre territori. En aquell moment, el GOB ja va impulsar una Iniciativa Legislativa Popular de llei en defensa del Territori sota el lema “Unes Illes per viure-hi” que va rebre el suport de més de 16.000 persones però que va ser rebutjada al Parlament. 

Fotografia de l’estat actual

13 anys anys després – i tot i els 8 anys de govern progressista a les principals insitucions –  Mallorca continua amb un marc normatiu amb una capacitat de creixement exagerada: més de 11.000 parcel·les edificables, prop de 7.000 habitatges ampliables i milers més de parcel·les no edificables però que, agrupades, es podrien acabar edificant, d’acord amb les dades que va treure Terraferida.  

L’entitat ecologista – mitjançant anàlisi comparatiu de imatges aèries i SIG – ens va proporcionar també dades molt valuoses sobre la urbanització de xalets, carreteres i urbanitzacions, que han devorat i artificialitzat entre 2015 i 2021 més de 11 km2 de territori – l’equivalent a 1.400 camps de futbol. Les places turístiques han crescut en gairebé 94.000 places en el mateix període, i s’han construït 5.271 noves piscines entre els anys 2015 i 2021 (17 piscines a la setmana). D’aquestes, 1.765 s’han edificat en sòl rústic i 3.506 en sòl urbà. I tot a un ritme vertiginós: les dades de Terraferida ens han mostrat com a Mallorca es consumeix més de mitja hectàrea (5.500 m2) al dia de terra fèrtil o bosc. Una superfície equivalent a la Seu (4.360 m2) és edificada cada 19 hores. Cada hora que passa a Mallorca s’edifiquen 230 m2. 

Nova onada desreguladora

Ara, a 2024 i malgrat tot el que aquesta realitat suposa pel que fa a l’artificialització del sòl, el canvi d’usos que afecta greument el sector primari, el consum de recursos, la problemàtica de l’aigua, degradació dels espais naturals, la pressió demogràfica, l’increment del preu/m2 de lloguer i compravenda,  l’onada especulativa immobiliària, l’increment de l’impacte del transport, la turistificació, i  la situació actual d’urgència i crisis climàtica, l’actual Govern del PP prepara una nova onada desreguladora que faciliti i acceleri una devastació encara major del territori. 

Marga Prohens apunta a simplificació administrativa per establir una empenta renovada a les polítiques neoliberals d’aquest govern, que redueix el seu objectiu a garantir les llibertats individuals, i la disminució de les restriccions a les operacions del capital i en garantir els drets de la propietat privada.

Així, impulsats per les queixes dels grans interessos econòmics d’aquesta illa: empresaris turístics, constructors i promotors, el Govern de Marga Prohens apunta fort al desmantellament de les garanties ambientals i a la participació pública que poden “molestar” l’agilització de les inversions privades dels grans interessos. L’àmbit normatiu és el camp de batalla. 

  • La primera passa ja feta: el decret llei d’habitatge

El Parlament està tramitant actualment el projecte de Llei derivat del Decret Llei de 2 d’octubre, de mesures urgents en matèria d’habitatge. L’objectiu d’aquesta norma és ” adoptar una norma amb rang de llei que permeti la modificació de diferents disposicions normatives que faciliti la incorporació d’habitatges privats al mercat”. Ja vàrem denunciar al seu moment que queda clar que l’objectiu no és vertaderament generar una política d’habitatge desde la perspectiva social, sinó legitimar una intervenció en termes de mercat per tal de poder disposar de més oferta, independentment dels instruments de planificació i conseqüències urbanístiques, territorials, ambientals, socials i patrimonials. Aquesta ha estat ja una desregulació sense precedents de l’ordenació urbanística municipal, usurpant competències, saltant-se el marc regulatori existent (DOT, PTI, LUIB i PGOUs)  i eliminat els processos de participació pública i consulta.

  • Liberalització absoluta.

Prohens ja ha anunciat una llei omnibús de simplificació administrativa; una derogació massiva de lleis, decrets, instruccions i ordres que consideren que “molesten”. Diuen que “han de fer net”. El vicepresident Antoni Costa parlava d’un procés de liberalització administrativa “sense manies i valent” i ho contraposava a una política intervencionista, proteccionista que llegeixen com a problemàtica. Antoni Costa declarava que “Aquest és el govern de la llibertat i el respecte als drets individuals i a la propietat privada”.

  • La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, en perill.

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears està en el punt de mira del nou executiu, assessorat per promotors immobiliaris traslladant el missatge de que l’òrgan ambiental embossa, és una nosa, funciona ideològicament i que s’excedeix en les seves funcions.  En aquest sentit en un acte del PP, la mateixa Presidenta ha afirmat que es feia política urbanística des d’aquest òrgan i que “viuen de ser més intervencionistes i regular-ho tot”, com si la regulació i el control ambiental fossin una trava, en temps d’una crisi ecològica i climàtica, sense precedents a escala local i global que el Govern ignora i nega. En el mateix acte del partit, Luis Martín, president de l’Associació de Promotors Immobiliaris de Balears (PROINBA) va afirmar que la millor opció seria “cremar-la i fer-la de nou” i va apuntar a persones concretes (funcionaris) posant-los en el punt de mira per “transmetre el món de yupi a aquest departament i per tendenciositat”. Unes afirmacions molt greus. 

La normativa europea i estatal aplicable en matèria d’avaluacions ambientals està conformada per la Directiva 2001/42/CE del Parlament i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de determinats plans i programes en el medi ambient; la Directiva 2011/92/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 de desembre de 2011, relativa a l’avaluació de les repercussions de determinats projectes públics i privats sobre el medi ambient, que ha estat modificada per la Directiva 2014/52/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 d’abril i la Llei estatal 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, que estableix les bases que han de regir l’avaluació ambiental dels plans, programes i projectes que puguin tenir efectes significatius sobre el medi ambient.

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB) és l’òrgan ambiental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears pel que fa als projectes, plans i programes subjectes a l’avaluació d’impacte ambiental o avaluació ambiental estratègica que hagin de ser adoptats, autoritzats o aprovats per les administracions autonòmica, insular o local de les Illes Balears, o que siguin objecte de declaració responsable o comunicació prèvia davant aquestes, d’acord amb l’article 9.1 del Text refós de la Llei d’avaluació ambiental de les Illes Balears. 

Per tot això, és un òrgan de vital importància a les nostres illes que suposa la garantia mínima que es pot exigir en un context com l’actual i que ha suposat un llarg camí fins a la implementació efectiva de l’exercici de les seves competències en matèria d’avaluació ambiental determinat pel marc obligatori europeu.

  • Incorporació de representants empresarials i interessos privats als consells i comissions

Una altra qüestió que la Presidenta ja ha apuntat en diverses ocasions és que tenen la intenció de revisar les composicions de determinats òrgans consultius i assessors com la mateixa CMAIB o en Consell Balear de l’Aigua perquè representants empresarials i els interessos privats hi tenguin veu i vot. Aquest fet, no és menor. Aquests òrgans tenen la intenció de tenir una representativitat àmplia d’experts sobre les temàtiques que aborden i això inclou tècnics de la pròpia administració, entitats, col·legis professionals i determinades associacions empresarials. En aquest sentit, la iniciativa privada amb els seus interessos concrets i particulars no pot ser part d’aquests òrgans de decisió per una qüestió de compatibilitat: no poden ser jutge i part i poden desvirtuar totalment l’objectiu als que responen aquests organismes.

  • Externalització de concessió de llicències urbanístiques

En el mateix acte del Partit Popular esmentat abans, la Presidenta va parlar de la seva pròpia “revolució” de l’administració pública i per això, preveu també l’externalització dels tràmits de llicències urbanístiques via decret-llei. Un fet sense precedents que pot enviar en orris tot el que impliquen els processos de participació, accés a la informació, transparència i garanties que li pertoca a l’administració. 

No ens quedarem de mans plegades

Des del GOB consideram aquests indicis com un procés molt greu de desregulació, garanties de participació i transparència, però el més greu és que es fa en un moment crític i quan el debat social i polític havia començat tímidament a assumir que es fa cada cop més evident la necessitat d’establir límits i moratòries per repensar els models de creixement vigents fins avui, i en el que garanties ambientals són cada cop més necessàries per garantir la supervivència futura, tant en termes de mitigació dels desequilibris ecològics i socials generats, com des del punt de vista d’adaptació als canvis que ja no podrem evitar. 

  • Ens trobam davant una realitat marcada per la destrucció i compravenda del territori sense precedents amb tot el que implica de despossessió territorial i pèrdua patrimonial col·lectiva, com apuntava Macià Blàzquez del GOB en una entrevista aquest cap de setmana. 

  • En unes illes massificades turísticament i al límit de capacitat dels seus recursos, d’entre els quals, l’aigua com a punta de llança. 

  • En una illa on el camp i l’activitat primària – en revolta aquests dies – està cada cop més assetjada per usos impropis al sòl rústic, la conversió del camp en una gran urbanització i hotel, ara també assetjada per les inversions energètiques, i la desvalorització d’aquesta activitat que esdevé estructuralment estratègica i indispensable per a la supervivència per a revertir l’actual context de dependència alimentària i de materials de l’exterior que creix dia a dia.

  • Ens trobam en unes illes, on el preu de l’habitatge genera una escletxa cada cop més grossa entre el mercat creixen de luxe i la impossibilitat de la majoria d’accedir a un habitatge com a dret social garantit. 

Davant tot això, des del GOB advertim que no ens quedarem de mans plegades davant un exercici de liberalització, desregulació, de pèrdua de drets col·lectius, de participació pública i de transparència, i de pèrdua de qualitat democràtica en un escenari d’extrema urgència des del punt de vista climàtic, ecològic i social a les Illes. 

Des del GOB recordam el compromís del Govern en l’assumpció dels acords de la primera Assemblea Climàtica feta a les Illes i el compromís de desenvolupar la lei 10/2023, de 5 d’abril, de benestar per a les generacions presents i futures de les Illes Balears que passa necessàriament per posar fre al model desbocat basat en el turisme i la construcció en unes illes i un món al límit. 

Advertim que, pel que fa a la Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears, el GOB recorrerà si cal a instàncies europees per garantir l’exercici de les competències i funcions d’aquest òrgan en el marc de la Llei i les obligacions en matèria d’avaluació ambiental i d’acord amb l’obligació estatutària que té la comunitat autònoma en matèria de protecció del medi ambient, ecologia i espais naturals protegits.

 

Reciente
Visto
Comentado